El far del sud
La va trobar en una sala mig biuda G D C Em
buscant un somni, fugint del dolor. G D C G
Entrant pels ulls va sentir mil espurnes
aquella història va canviar-li el món.
Va perdre-ho tot, la partida i la vida.
Cada ciutat li esmicolava el cor.
Només el far del sud ella es mira,
segueix la flama fins que res no es mou.
I empeny el sol, tan bruna, Em
tan forta i prohibida. D
I es descorda la brusa Em
el seu cos un somriure viu. D
Et donaria amor C Em
si poguéssis tornar-m'en. G D
Et donaria amor
si ens poguéssim mirar.
Et donaria el món
si poguessis parlar-me.
Ho donaria tot
si et pogués estimar.
Tantes nits va pagar per tenir-la.
Tantes excuses per anar tot sol.
Però cada cop amb un plor la perdia
la llum s'apaga quan la sort es pon.
I el seu record s'estimba
en ciutats adormides.
I somnia fins l'alba
el seu far sense vida, trist.
Et donaria amor
si poguéssis tornar-m'en.
Et donaria amor
si ens poguéssim mirar.
Et donaria el món
si poguessis parlar-me.
Ho donaria tot
si et pogués estimar.
Tremolant, poc a poc surt del cine.
Sessió de nit, avui ja és l'últim dia.
S'endú el cartell, arriva a casa i l'espia.
L'habitació es transforma en un món nou.
I li escriu cent-mil cartes
la busca i viatja.
I el seu centre s'escapa
perd l'ordre i la casa.
I apaga el sol, tan bruna
tan feble i prohibida
i s'enfonsa en les ombres
el seu cos un somriure viu.
Et donaria amor
si poguéssis tornar-m'en.
Et donaria amor
si ens poguéssim mirar.
Et donaria el món
si poguessis parlar-me.
Ho donaria tot
si et pogués estimar.