Podré tornar enrera
C F Dm F C
_Rius de gent, _malferida corren sols, _escopint el seu fracàs
C F Dm F C
_ja vençuts, _esperaran com sempre han fet, _l'aventura d'una nit,
Am Dm F C
mentre ploren, de ràbia i per amor, _a un nom inexistent
Am Dm F C
mentre riuen, dins núvols passatgers, _cada dia més distants.
Corren sols, seguint pistes per trobar el refugi de l'acció
un amic que no estigui massa vist o una ofrena de la carn
que a vegades, quan s'acaba el primer foc, pot fer encara més mal
i així acaben, quan ja tot ha passat, cremats per la veritat i criden
C F C
Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny
C F C
Podré tornar enrera, quan sigui massa tard...
Són germans, d'un camí que no ha tingut mai sortida ni final
saben bé que el futur és la foscor i que el negre és el color
d'una bandera, bruta i plena de fang, que els hi han posat a les mans
però no es rendeixen, somnien il.lusions fetn himnes de cançons i criden
Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny
podré tornar enrera, quan sigui massa tard...